Contignü prinzipal
Contrat de Paris, Statut de autonomia, ...
La fundamënta dla autonomia dl Sudtirol y de si liam nternaziunel ie l tratat che do la segonda gran viera ie unit stlut ju n ucajion dla Cunferënza de pesc de Paris. L tratat ie unit sotscrì dal presidënt dl Cunsëi di ministri talian Alcide Degasperi y dal minister per i afares cun i stac fulestieres austriach dr. Karl Gruber. L ti vën dit "Tratat de Paris" y suvënz nce aldò di inuemes di doi che l à firmà "Tratat Degasperi-Gruber".
L tratat ti garantësc ai sudtirolesc mesures particuleres per mantenì si carateristiches etniches y per sustenì n svilup economich y culturel. L Tratat sun l Sudtirol danter la Talia y l'Austria fej pert sciche njonta dl Tratat de pesc dla forzes aliedes cun la Talia.
Aldò dl Tratat de Paris o miec sciche si atuazion iel unit dedò dat pro l ann 1948 l prim Statut de autonomia y l ann 1972 l segondo Statut de autonomia che ie l resultat dla tratatives marciadà ora cun l Stat talian per na miëura scunanza di sudtirolesc. Per tudësch ti dijen "Paket", per talian "pacchetto" y n generel vëniel numinà "L Statut nuef de Autonomia".
La lege costituzionela che l cuntën (D.P.R. di 31 de agost 1972, nr. 670) ie unida mudeda un n iede l ann 1989 dala lege di 30 de nuvëmber 1989 nr. 386 (Normes per l coordinamënt dla finanzes dla region Trentin-Sudtirol y dla provinzies autonomes de Trënt y Bulsan n cont dla reforma dla chëutes) y pona dantaldut l ann 2001 tres l articul 4 dla lege costituzionela di 31 de jené nr. 2.